Preàmbul

Consell Català de la Comunicació Científica

La recerca científica i la innovació han esdevingut una font de coneixement clau en les societats per tal de que assoleixin alts nivells de progrés i benestar.

Un dels factors més característics de la ciència, imprescindible per aconseguir que els coneixements científics prosperin i produeixin efectes beneficiosos, és la necessitat de canals de comunicació i de interlocució amb la societat. La comunicació de la ciència ha de disposar, per tant, d’un seguit de canals adequats que permetin que els seus avenços es pugin compartir dins la comunitat científica, entre els diversos actors econòmics, polítics i socials, i amb la societat en el sentit més ampli, de manera que en cadascun d’aquests àmbits els coneixements científics trobin el seu debat. Cal establir espais de diàleg on aquests grups d’interès puguin participar dels processos de recerca i de innovació per assegurar també que els seus resultats son sostenibles, socialment desitjables i èticament acceptables.

Dins la complexitat de les societats actuals, on l’excés d’informació satura els canals de comunicació, resulta evident que el coneixement científic no sempre arriba a tots els qui n’han de ser els seus gestors o els seus beneficiaris, per la qual cosa es requereix una atenció especial per aconseguir que la comunicació es produeixi de manera plena. Així, la comunicació científica és clau per assolir un sistema de recerca i innovació plenament responsable, més obert i participatiu, que atengui tant a l’excel·lència com a la rellevància i a l’impacte de la ciència.

El Consell Català de la Comunicació Científica (C4) es constitueix com una entitat al servei de la societat amb el doble objectiu de propiciar la comunicació de la ciència i el diàleg continu de la recerca i la innovació i la societat, mitjançant la identificació dels diferents canals de transmissió i l’anàlisi de la seva eficàcia, i articular els àmbits on s’apleguen els professionals dels diversos  vessants de la comunicació de la ciència i la relació entre la ciència i la societat en un sentit ampli (responsabilitat social de la recerca, igualtat de gènere, ètica de la ciència, participació pública a la ciència, educació científica…) , amb la voluntat de millorar l’eficiència del conjunt .

Tot i aspirar a ser present en tots els àmbits, en concret el C4 es vol centrar especialment en els efectes de la comunicació de la ciència en 1) els elaboradors de polítiques científiques i gestors de la ciència (policy and decision makers), responsables de què els coneixements científics disposin de les polítiques públiques adequades perquè arribin a curt, mitjà i llarg termini a la ciutadania i de formular polítiques basades en l’evidència científica, 2) els propis generadors de coneixement, els quals amb la comunicació de la seva activitat a la societat, retornen l’esforç que suposa  l’aposta col·lectiva per prioritzar la ciència i la tecnologia, 3) a l’industria i l’empresa, qui a través de la transferència tecnològica i de coneixement generen creixement econòmic i llocs de treball i 4) a la societat en general, que mitjançant la comunicació i la divulgació disposa del coneixement puntual i comprensible dels avanços científics, i dels canals de retorn adequats per poder participar en la definició de les agendes científiques i del rendiment de les polítiques científiques, completant d’aquesta manera el cercle d’implicacions. En conseqüència, atès que la comunicació de la ciència s’ha d’esdevenir en les dues direccions, el C4 vol ser instrument d’interlocució entre generadors i gestors de la ciència i les seves polítiques, els receptors directes i la societat en general.

En el vessant corporatiu, el C4 aspira a integrar la majoria dels professionals de la comunicació de la ciència i, en un sentit ampli, de la relació entre la ciència i la societat, ja sigui com a persones físiques o com a representants de les diferents entitats on desenvolupen la seva tasca o s’organitzen en funció dels seus interessos, aportant-los iniciatives i tendències que permetin optimitzar la seva activitat, i esdevenir un interlocutor qualificat del col·lectiu davant les instàncies polítiques i socials del país.